Els Beagle i els seus cures

Molt bones a tots Lectors!
Per ser la primera vull contar-vos com es la meua gossa Val.
Val es una  gossa de raça Beagle, és una de les més antigues en la línia de gossos de caça.
És una excel·lent mascota de companyia que només el seu entrenament i educació social ja representa un repte per a nosaltres, però que la seua fidelitat és de les més apreciades en els cans.
Els Beagle s’han convertit en races populars per a les ciutats tranquil·les i especials per a aquells que preferixen viure molt prop de la naturalesa.

Característiques dels Gossos Beagle

Provinent del Regne Unit, la qual cosa li dóna un nom alternatiu de Beagle engonals, és un gos de raça xicoteta o menor, amb una altura de 40 centímetres i un pes mitjana de 15 kg.
No obstant això, la seua longevitat superior a dotze anys els convertix en una gran mascota de companyia que crega un lapse especial amb el seu amo i el respecte per la família, gràcies a la seua intel·ligència ens servixen en activitats com la caça.
Són gossos guardians encara que per les seues dimensions el qualifiquen com a gossos alarma.

En la llar.

És especial amb els xiquets, un gos realment divertit que mantindrà els teus fills ocupats. Molt poques vegades és destructiu, almenys ho és entre el que es pot cridar “normal” però si ho mantens tot el temps tancat és probable que es torne destructiu amb el que este a la seua altura.

Socialment

No busca problemes amb altres gossos, però perseguirà tot animal que es moga al seu voltant. Amb estranys conservara la distància.

Ensinistrament i obediència

És un caní realment manejable, gràcies a la seua dimensió pot prendre’t respecte ràpidament però és un poc desobedient i molt guiat pel seu instint.
Necessita un amo prou ferm, sense recórrer a la violència pel fet que es deprimix i en qualsevol oportunitat no tornara a les teues mans. Aprén rápid.

És de fàcil atenció

De nou els cans xicotets ens donen l’avantatge de ser cures fàcilment, necessiten els mínims cures com un llit sec, còmode i allunyat del va fred. Menjar (300 – 350 gr diaris) i aigua potable disponible tot el temps. Alguns joguets els motiven a despertar el seu instint de caçador, però és necessari exercicis per a motivar el seu desenrotllament.
Al final, la característica que més ressalta dels gossos Beagle és la seua lleialtat i companyia.

Característiques del Schnauzer

característiques del Schnauzer

Aquest és el gos de companyia quasi perfecte i rep el seu nom de una de les característiques del Schnauzer més prominent (en alemany és schnauzer significa nas, morro). Si bé abans era un excel·lent caçador de rates, menys sorollós i animat que els seus equivalents Terriers britànics, esta raça s’ha convertit en un dels companys de ciutat preferits a Amèrica del nord: Un gos clàssicament tranquil, és fàcil ensinistrar en obediència i no és mossegador. Es porta bé amb els xiquets i amb altres gossos. Li agrada entrar en la rutina de la seua família (com anar al parq o al Zoo Barcelona).

Problemes de salut i malalties:

Esta raça és propensa a patir malalties de fetge, càlculs renals, diabetis, quistos, problemes en la pell, la malaltia de von Willebrand. A més alguns exemplars poden heretar problemes oculars. El miniatura sol engreixar amb facilitat, així que convé vigilar el seu pes i no sobrealimentar-los.

Condicions de vida:

El Schnauzer és un gos que s’adaptarà bé a la vida en un pis o apartament, sempre que li donem l’oportunitat de fer el suficient exercici.

Exercici:

Ja hem dit que és una raça prou enèrgica, per la qual cosa necessiten un bon pas diari i jugar sense la corretja posada (si no aguantes el ritme del gos, passat per MyProtein y posa’t a tó). Quan li traguem de passeig, el gos sempre ha d’anar pegat al nostre taló o darrere de nosaltres, en la ment del gos sempre ha d’estar que som nosaltres els que manem i portem la iniciativa. També és important ensenyar-los que passen per les portes i entrades després de les persones.

Pelatge i cures:

La capa dura no és difícil de cuidar, encara així necessita atenció constant. Hem de pentinar i raspallar diàriament amb un pinta de porques dures, al ser possible metàl·liques. Si veiem que apareix algun embull hem de tallar-ho. El més convenient és tallar el pèl dos vegades a l’any, a la primavera i a la tardor. La zona que rodeja els ulls deu retallada amb una tisora de punta roma, i netejar el bigot després de les menjars. Si el nostre gos és simplement la nostra mascota, hem de deixar el pèl curt en la part de dalt i un poc més llarg en les cames, cap i en la part de baix. Els gossos d’exposició necessiten cures més complicats com el “stripped and trimmed”. El Schnauzer miniatura no solta quasi res de pèl, per la qual cosa és una bona mascota per a les persones al·lèrgiques.

Coneixies les característiques del Schnauzer?

Consells d’ higiene en els gossos

Criar a un gos quant a la higiene no és tasca fàcil, és per açò que avui us porte aquest post de Consells per a ensenyar al teu gos una correcta conducta higiènica.
En cadells és normal que al principi facen les seues necessitats a casa perquè encara no se’ls ha ensenyat. Encara hi ha persones que es molesten per aquest fet i no ho entenen, son gossos menuts i igual que els xiquets no ho poden contenir. Potser aquestes persones no haurien de tenir gos o s’haurien d’informar millor abans d’adquirir-ho.
Quan succeeix en gossos adults o gossos joves, el primer que caldria fer seria descartar problemes físics que estiguen fent que el gos no aguante prou. Una visita al veterinari és la primera opció.
Però també podria estar relacionat amb problemes emocionals d’estrès o ansietat, en aquest cas la mala conducta higiènica seria un símptoma del problema de fons a tractar.
O, la qual cosa sol ser més comú, un problema de comportament mal ensenyat.

HIGIENE EN GOSSOS

Tant per a cadells als quals se’ls estiga ensenyant com per a gossos adults amb una conducta d’higiene mal apresa els següents consells et poden ajudar a solucionar aquest problema:

  • Controla l’horari dels menjars:  Divideix la quantitat diària en dues preses per a gossos adults i en cadells en tres o quatre, i dóna-li-les més o menys a les mateixes hores.
  • Controla la ingesta d’aigua: Igual que amb el menjar, hauràs de controlar quant i quan beu el teu gos. Per a açò, i solament mentre persistisca el problema, posa-li-la quan menge i que bega el que vulga en aqueixos moments. Perquè aguante durant la nit hauries de retirar-li l’aigua abans de l’última eixida i que aquesta siga el més tranquil·la possible perquè no torne amb set. El primer que faries en despertar-te o despertar-se el gos seria posar-li l’aigua perquè bega i seguit eixir al carrer.
  • Intenta que sempre ho faça al mateix lloc:  Delimita en la mesura que siga possible l’espai per on pot caminar el gos per casa. Els gossos per instint, sí poden, no faran les seues necessitats en les zones de descans i menjar, o les faran el més allunyat possible. Pots escampar menjar i fer jocs d’olfacte per les zones on sol evacuar a casa.
  • Els entren ganes despres de dormir, jugar i menjar: Sobretot als cadells. En els gossos adults cal estar atents després del migdia i amb l’excitació del joc. Amb el menjar solen aguantar més però si tenen aquest problema, el millor és traure’ls al cap d’una hora i mitja o dues hores.
  • Aquests consells tenen un objectiu: que la fisiologia del gos o cadell treballe al teu favor i que quan li tragues al carrer hi haja una alta probabilitat que faça les seues necessitats.
    En el cas de ser així, quant Flos era un cadell el premiava i el felicitava en joguets i llepolies per a gossos.
    En els propers posts vos parlaré de quines llepolies li agraden més a Val.
    Ànim a tots aquells que els seus gossos encara no controlen la higiene, però tranquils que tot té solució.