Característiques del Schnauzer

Aquest és el gos de companyia quasi perfecte i rep el seu nom de una de les característiques del Schnauzer més prominent (en alemany és schnauzer significa nas, morro). Si bé abans era un excel·lent caçador de rates, menys sorollós i animat que els seus equivalents Terriers britànics, esta raça s’ha convertit en un dels companys de ciutat preferits a Amèrica del nord: Un gos clàssicament tranquil, és fàcil ensinistrar en obediència i no és mossegador. Es porta bé amb els xiquets i amb altres gossos. Li agrada entrar en la rutina de la seua família (com anar al parq o al Zoo Barcelona).

Problemes de salut i malalties:

Esta raça és propensa a patir malalties de fetge, càlculs renals, diabetis, quistos, problemes en la pell, la malaltia de von Willebrand. A més alguns exemplars poden heretar problemes oculars. El miniatura sol engreixar amb facilitat, així que convé vigilar el seu pes i no sobrealimentar-los.

Condicions de vida:

El Schnauzer és un gos que s’adaptarà bé a la vida en un pis o apartament, sempre que li donem l’oportunitat de fer el suficient exercici.

Exercici:

Ja hem dit que és una raça prou enèrgica, per la qual cosa necessiten un bon pas diari i jugar sense la corretja posada (si no aguantes el ritme del gos, passat per MyProtein y posa’t a tó). Quan li traguem de passeig, el gos sempre ha d’anar pegat al nostre taló o darrere de nosaltres, en la ment del gos sempre ha d’estar que som nosaltres els que manem i portem la iniciativa. També és important ensenyar-los que passen per les portes i entrades després de les persones.

Pelatge i cures:

La capa dura no és difícil de cuidar, encara així necessita atenció constant. Hem de pentinar i raspallar diàriament amb un pinta de porques dures, al ser possible metàl·liques. Si veiem que apareix algun embull hem de tallar-ho. El més convenient és tallar el pèl dos vegades a l’any, a la primavera i a la tardor. La zona que rodeja els ulls deu retallada amb una tisora de punta roma, i netejar el bigot després de les menjars. Si el nostre gos és simplement la nostra mascota, hem de deixar el pèl curt en la part de dalt i un poc més llarg en les cames, cap i en la part de baix. Els gossos d’exposició necessiten cures més complicats com el “stripped and trimmed”. El Schnauzer miniatura no solta quasi res de pèl, per la qual cosa és una bona mascota per a les persones al·lèrgiques.

Coneixies les característiques del Schnauzer?