Els Beagle i els seus cures

Molt bones a tots Lectors!
Per ser la primera vull contar-vos com es la meua gossa Val.
Val es una  gossa de raça Beagle, és una de les més antigues en la línia de gossos de caça.
És una excel·lent mascota de companyia que només el seu entrenament i educació social ja representa un repte per a nosaltres, però que la seua fidelitat és de les més apreciades en els cans.
Els Beagle s’han convertit en races populars per a les ciutats tranquil·les i especials per a aquells que preferixen viure molt prop de la naturalesa.

Característiques dels Gossos Beagle

Provinent del Regne Unit, la qual cosa li dóna un nom alternatiu de Beagle engonals, és un gos de raça xicoteta o menor, amb una altura de 40 centímetres i un pes mitjana de 15 kg.
No obstant això, la seua longevitat superior a dotze anys els convertix en una gran mascota de companyia que crega un lapse especial amb el seu amo i el respecte per la família, gràcies a la seua intel·ligència ens servixen en activitats com la caça.
Són gossos guardians encara que per les seues dimensions el qualifiquen com a gossos alarma.

En la llar.

És especial amb els xiquets, un gos realment divertit que mantindrà els teus fills ocupats. Molt poques vegades és destructiu, almenys ho és entre el que es pot cridar “normal” però si ho mantens tot el temps tancat és probable que es torne destructiu amb el que este a la seua altura.

Socialment

No busca problemes amb altres gossos, però perseguirà tot animal que es moga al seu voltant. Amb estranys conservara la distància.

Ensinistrament i obediència

És un caní realment manejable, gràcies a la seua dimensió pot prendre’t respecte ràpidament però és un poc desobedient i molt guiat pel seu instint.
Necessita un amo prou ferm, sense recórrer a la violència pel fet que es deprimix i en qualsevol oportunitat no tornara a les teues mans. Aprén rápid.

És de fàcil atenció

De nou els cans xicotets ens donen l’avantatge de ser cures fàcilment, necessiten els mínims cures com un llit sec, còmode i allunyat del va fred. Menjar (300 – 350 gr diaris) i aigua potable disponible tot el temps. Alguns joguets els motiven a despertar el seu instint de caçador, però és necessari exercicis per a motivar el seu desenrotllament.
Al final, la característica que més ressalta dels gossos Beagle és la seua lleialtat i companyia.

Característiques del Schnauzer

característiques del Schnauzer

Aquest és el gos de companyia quasi perfecte i rep el seu nom de una de les característiques del Schnauzer més prominent (en alemany és schnauzer significa nas, morro). Si bé abans era un excel·lent caçador de rates, menys sorollós i animat que els seus equivalents Terriers britànics, esta raça s’ha convertit en un dels companys de ciutat preferits a Amèrica del nord: Un gos clàssicament tranquil, és fàcil ensinistrar en obediència i no és mossegador. Es porta bé amb els xiquets i amb altres gossos. Li agrada entrar en la rutina de la seua família (com anar al parq o al Zoo Barcelona).

Problemes de salut i malalties:

Esta raça és propensa a patir malalties de fetge, càlculs renals, diabetis, quistos, problemes en la pell, la malaltia de von Willebrand. A més alguns exemplars poden heretar problemes oculars. El miniatura sol engreixar amb facilitat, així que convé vigilar el seu pes i no sobrealimentar-los.

Condicions de vida:

El Schnauzer és un gos que s’adaptarà bé a la vida en un pis o apartament, sempre que li donem l’oportunitat de fer el suficient exercici.

Exercici:

Ja hem dit que és una raça prou enèrgica, per la qual cosa necessiten un bon pas diari i jugar sense la corretja posada (si no aguantes el ritme del gos, passat per MyProtein y posa’t a tó). Quan li traguem de passeig, el gos sempre ha d’anar pegat al nostre taló o darrere de nosaltres, en la ment del gos sempre ha d’estar que som nosaltres els que manem i portem la iniciativa. També és important ensenyar-los que passen per les portes i entrades després de les persones.

Pelatge i cures:

La capa dura no és difícil de cuidar, encara així necessita atenció constant. Hem de pentinar i raspallar diàriament amb un pinta de porques dures, al ser possible metàl·liques. Si veiem que apareix algun embull hem de tallar-ho. El més convenient és tallar el pèl dos vegades a l’any, a la primavera i a la tardor. La zona que rodeja els ulls deu retallada amb una tisora de punta roma, i netejar el bigot després de les menjars. Si el nostre gos és simplement la nostra mascota, hem de deixar el pèl curt en la part de dalt i un poc més llarg en les cames, cap i en la part de baix. Els gossos d’exposició necessiten cures més complicats com el “stripped and trimmed”. El Schnauzer miniatura no solta quasi res de pèl, per la qual cosa és una bona mascota per a les persones al·lèrgiques.

Coneixies les característiques del Schnauzer?