Nutella…perrita Border Collie que busca diabetes en las personas

Es conocido que los perros tienen una nariz prodigiosa. Además de fría, húmeda y fascinante, la nariz está equipada con aproximadamente 220 millones de células olfativas que permiten a los perros separar y distinguir los miles de aromas que flotan en el aire, muchos de los cuales son imperceptibles para nosotros.

Catherine Reeve, estudiante de doctorado en la Universidad de Dalhousie en Canadá, aprovecha esta habilidad canina en favor de la salud de quienes padecen diabetes. Con la ayuda de Nutella, una perrita Border Collie de 4 años, está realizando una serie de ensayos con el objetivo de saber si los perros, mediante el olfato, son capaces de percibir alteraciones en los niveles de azúcar en la sangre, ya sea bajas anormales (hipoglucemia) o alzas desmedidas (hiperglucemia).

Cabe destacar que existen perros entrenados para detectar hasta con una hora de antelación, dichas oscilaciones nocivas. Mediante señales específicas, como ladridos o toques con las patas, alertan a sus tutores enfermos de diabetes que van a sufrir una crisis, permitiéndoles tomar las medidas pertinentes. Inclusive, algunos les acercan comida o las medicinas que necesitan para su tratamiento.

Con todas sus virtudes, aún existen muchas desventajas que han limitado poner este recurso al alcance de la población en general. Los perros de asistencia para la persona diabética viven un proceso de adaptación que los condiciona y vincula estrechamente con la persona que deberán vigilar, a fin de que sean capaces de responder a las señales aromáticas que esta persona emite. Además, el entrenamiento personalizado implica que su costo sea elevado en miles de dólares, precisamente por la cantidad de tiempo y esfuerzo invertidos para proporcionar al perruno y al enfermo un entrenamiento personalizado.

Catherine, a la par de Nutella, tiene la intención de poner su granito de arena para disminuir esta brecha. Con sus investigaciones, pretenden descubrir si existe un olor asociado a las fluctuaciones de azúcar en la sangre. De conseguir demostrarlo, se abriría la posibilidad de entrenar escuadrones de perros detectores de hipoglucemia e hiperglucemia en el laboratorio, y capaces de atender a varias personas, sin distinción.

Acto seguido, da a oler una de las muestras previamente recolectadas a su peluda amiga y le pide que la identifique entre las opciones disponibles. Para evitar que Nutella se habitúe a la esencia de un sólo sujeto, procura rotar la fuente del material aromático utilizado en cada prueba. Si acierta, es recompensada con croquetas, golosinas o una jugosa salchicha.Las pruebas realizadas se llevan a cabo de la siguiente manera. Catherine recoge muestras de aliento de distintos paciente de diabetes tipo 1, con niveles bajo, medio y alto de azúcar en la sangre. Después, impregna torundas (bolas de algodón) con ellas y las coloca en tres tubos cerrados.

Sobra decir que la canina siempre se muestra dispuesta a cooperar. Hasta su tutora se ve obligada a darle descansos forzosos, ya que a veces Nutella se niega a dejar el laboratorio por lo estimulante que le resulta la actividad. ¡Es toda una científica!

Catherine espera tener las conclusiones de su investigación a más tardar en un año, cuando se gradúe. Esperamos que pueda comprobar su teoría, y con ello, contribuir a mejorar la vida de las millones de personas con diabetes alrededor del mundo.

Com ensinistrar el teu gos

Primerament vull explicar que significa la paraula ensinistrar el teu gos:
Ensinistrar es sinonim de domar o educar a un animal, generalment ensenyant-li a realitzar habilitats.

Com ensinistrar el teu gos?

Aquesta es la primera pregunta que ens ve al cap quant aplega un nou membre a la familia o quant el teu gos no té un comportament adequat. A vegades no sabem que li pot passar al nostre gos, i ens desespera. Però en aquest cas, hem de pensar si castigar el nostre gos, utilitzar correccions, ignorar o reforçar el seu comportament. Jo, en Val, opte per utilizar correccions que ens ajuda a reforçar el seu comportament. Com ja sabeu Val, es una gossa un poc traviesa, i de vegades quant hem despiste ja tinc una liada.
Però, ara que ja es més major, quant sap que ha fet algo mal, acatxa les orelles i fins i tot posa careta de pena.
Bó, al que vaig, sempre hi ha que reforçar positivament al teu gos, corregint els actes no desitjats.
Això ens permetrà relaxar-nos amb el nostre gos, ja que busquen la col·laboració en compte de la confrontació i es una tranquil·litat sentir, que no tens la necessitat de impossar-te continuament al teu gos, buscant com dominar-le.
Açò comença des d’aquest moment en el que comencem a sentir els termes com senyal verbal en compre d’una ordre.
Per a referir-nos a les paraules que anem a utilizar i poder comunicar-nos amb ells i que continúen amb una acció desitjada com sentar-se, gitar-se, vindre quant el crides…
D’aquesta manera conseguim que les accions no es fagen per por, si no perque li motive a fer-les.

ensinistrar el teu gos

Quant es la edat adequada per a ensinistrar a un gos?

Es altre dubte que ens ve al cap quant portem a un cadell a casa. Jo personalment, crec que des del moment que entra a casa cal començar poc a poc anant educant al gos. Si eduques al teu gos amb un ensinistrament positiu, pots fer-ho a través de jocs, on es divertireu els dos. En aquest cas parlem de organització i normes bàsiques que utilitzarem a casa per a obtindre una bona convivencia. Encara que fins que no siga un poc més major no assimilarà al 100% els castics o les recompenses que el donem.

Espere que vos haja resultat útil. Ens vegem molt prompte.

LLepolies per a gossos, com i quan donarse-les

Donar al teu gos una llepolia es una manera divertida de recompensar i reforçar el seu bo comportament. Les llepolies per a gossos son una alternativa molt millor que alimentar al teu gos amb les teues sobres de menjars. Poden ser utilitzades per ajudar a establir una relació de confiança i amor amb el teu gos o per a reforçar el vostre vincle ja existent. També son de gran ajuda a l’entrenament. En poques paraules, fan feliç al teu gos, i per això et fa feliç a tu.

Això si, al donar-li-les has de tindre en compte algunes coses importants:

Llepolies per a gossos si, pero amb moderació.

Aquestes deuen ser una part suplementaria de la dieta del teu gos. Tin en compte que moltes d’elles no complixen els requisits nutricionals per a gossos i deuen ser suministrades amb moderació. No sols això, sinó que tendixen a ser més alts en calories.

Per regla general, no deuen representar més del 10% de la seua dieta.

Tria les que siguen apropiades per al teu gos

Les llepolies per a gossos venen en moltes formes i tamanys, sabors, textures i, el més important, ingredients. Una llepolia que pot ser apropiada per a un gos pot ser roin per a altre. Busca les que siguen sanes i delicioses, però que també incloguen components saludables per al teu gos. Evita dolços que tinguen una gran quantitat de sucre i grases afegides i no compres aquelles que no tinguen ingredients d’alta qualitat.

llepolies

Conéixer la grandària i l’estil de masticació del teu gos pot determinar quina li convé. El teu gos prefereix una suau i fàcil? Es un gos gran que pot manejar grans galletes, o tal volta deuries donar-li més menudes al teu gos? Es important que compres grandària adequada en relació amb la grandària del teu gos. Les que son prou grans o menudes poden causar danys a l’esofag en alguns gosos.
Diferents gossos prefereixen diferents tipus de llepolies. Les marques comercials més conegudes ho saben bé, i ofereixen les saludables i amb un alt contingut de fibra que els encanten als gossos.

Utilitza-les per a l’entrenament del teu gos

Son una forma simple i eficaç per a reforçar el bon comportament! Quant li dones a la teua mascota una, deus combinar-la amb una recompensa verbal com “Bon gos”, amb un to de veu positiu. A continuació, dona-li-la.

Espere que vos haja ajudat a elegir les millors llepolies per al teu gos.